Observar i recrear les formes i relleus de la natura ha estat una obsessió per a molts artistes. L’empremta natural a les obres afegeix un sentit a l’art, i amb les tècniques gràfiques es poden captar molts detalls de la realitat. Molts artistes contemporanis utilitzen el gravat i la calcografia per la riquesa tècnica i la varietat de resultats. Una d’aquestes pràctiques, potser la més directa, és el frottage.
Max Ernst (Brühl, 1891 – París, 1976), pintor, artista gràfic i escultor, va ser considerat com un dels exponents imprescindibles del moviment Dadà i del Surrealisme. En els seus inicis com a creador, l’artista alemany es va deixar amarar de les influències expressionistes, cubistes i futuristes del moment; però el seu insaciable afany de saber, així com la seva versatilitat, el van conduir per un camí de contínua recerca i de ruptura, fent ús de nombrosos materials i tècniques. Exemple d’això és el que Ernst denominava “surrealisme automatitzat”, en què l’artista deixa que el subconscient guiï la seva mà en la creació de la imatge, mitjançant una nova tècnica denominada frottage (fregat). Sorgida espontàniament l’estiu de 1925, quan l’artista fregava amb un llapis un full de paper posat sobre una taula de parquet en una habitació d’hotel de Pornic, prop de Nantes. Aquesta tècnica la va utilitzar com a punt de partida per als seus treballs.
Ernst, al llarg de la seva trajectòria, va realitzar una gran quantitat de collages i frottages. Amb el nom d’Histoire naturelle, va crear una carpeta d’artista amb obres poblades de paisatges enigmàtics i formes que transiten entre allò mineral, vegetal i animal, un especial conjunt de visions, fantasies i somnis, prenent les textures de la natura com a inici. Amb aquesta mateixa idea es pot resseguir la història d’un poble amb monedes, relleus d’inscripcions i lloses amb inscripcions que serviran de testimoni.
En definitiva, el frottage és una tècnica que es pot emprar actualment amb diversos objectius, com ara per apropar treballs artístics a persones invidents. Prenem com a base relleus inscrits en paper, que s’hi emmotllen i en permeten una lectura.
